Les ordenances fiscals

Tots els Ajuntaments del país han aprovat inicialment les ordenances fiscals: tributs que paguem  directament als Ajuntaments.

Segons la meva opinió i generalitzen, aquest impostos són el reflex d’un gran pacte social implícit: tots els ciutadans col·laborem econòmicament pel manteniment d’uns espais i uns serveis públics, de tots, que són comuns.

Cal dir que els Ajuntaments reben altres recursos: aportacions de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya i subvencions econòmiques  en especies (projectes, estudis, mobiliari urbà...) , en el nostre cas de la Diputació de Barcelona.

Hi ha tributs que paguem en funció del tipus d’habitatge (IBI) pel tipus de vehicle (Impost de vehicles de tracció mecànica). Altres són a canvi de rebre uns serveis essencials com la recollida de residus i el subministrament de l’aigua. Hi ha els preus públics que són tributs que paguem al fer ús d’un servei (Piscina, escola musica...) i finalment hi ha impostos que paguem si fem ús de l’espai de tots per benefici privat: guals, terrasses de bars o ocupació de carrers per fer obres....

Resumint.

• Tributs per rebre serveis
• Impostos directes en funció de l’habitatge i del vehicle
• Preus públics que paguem al fer ús del servei
• Tribut per fer ús d’un espai comú

Els ciutadans paguem i els càrrecs electes, els nostres representants han de decidir com es gasten  fent funcionar una estructura administrativa i tècnica preexistent .

Un altre cosa és si desprès de recaptar, cobrir les despesen estructurals, bàsiques i essencials queda algun cèntim per decidir quelcom. Això són figues d’un altre paner