El que pagarem per recollir i tractar 4000 Tn de residus a l’any

Els ciutadans paguem una taxa  per rebre el servei de recollida dels residu que generem i el seu transport i tractament adequat.

Es realment un tribut relativament poc just ja que no es te en compte la quantitat de residus que genera cada unitat familiar. Paguem en funció de criteris socials (famílies monoparentals, nombroses, amb problemes econòmics,....) però no en funció dels residus generats.

És extremadament difícil per no dir impossible, per a Moià, arribar al detall de fer pagar per la quantitat de quilos produïts per unitat familiar. Així doncs els que generem molt pocs residus no reciclables hem de pagar com si generéssim molts. Però, és el preu per disposar d’un servei eficaç, molt eficaç, de fer desaparèixer dels nostres carrers aproximadament 4000 Tn de residus.

Coneixem exemples d’arreu d’Europa on la recollida de residus funciona de forma personalitzada: amb codis de barres, amb adhesius personalitzats de tal manera que cada unitat familiar paga per allò que el camió de recollida s’emporta.

Ara mateix, a Moià,aquest fet ens sembla que no el podem plantejar

Els cost previst per l’any 2012 del servei és de

573.736,22 €

• El 65% és la recollida  del rebuig, la orgànica i al resta vegetals i el seu transport

• El 30,5% la recollida selectiva el transport i el seu tractament, el tractament de la orgànica, l’abocament del rebuig i el cànon per cada Tn que llencem de residus

• El 4,5% es la gestió administrativa, comptable, atenció publica, devolucions...

Dades

• Abocar una Tn de rebuig al dipòsit controlat ens genera una despesa de 50,80 €

• Tractar adequadament una  Tn. d’orgànica te un cost de  35 €

• Tota la recollida selectiva (vidre, paper, envasos) només ens costa 17.139 € tot l’any

• La deixalleria ens costa 51. 237, 68 €

Fixeu-se que si fóssim capaços de reciclar molt podríem rebaixar  el cost i per tant probablement rebaixar la taxa

Pagarem 82.470,86 € (IVA inclòs) de rebuig aquesta xifra la podríem reduir considerablement.

Davant d’aquest despesa el govern municipal ha decidit mantenir la taxa  amb petites modificacions estructurals

Així hi haurà 4 tipus de preus

• 160 € habitatge familiar “convencional”  (13,33 € mensuals)

• 120 € tarifa reduïda (famílies monoparentals, nombroses, habitatges amb una sola persona vivint, habitatges buits en espera de ser llogats..) (10 € mensuals)

• 80 € tarifa social amb informe dels i socials (5 € mensuals)

• 80 € casa de pagès i cases sense servei pròxim (5 € mensuals)

En el cas de botigues, superfícies comercials bars es mantenen els preu amb d’introducció de mesures correctores en el cas de despatxos o activitats mercantils amb una petita superfície que pagaran com si fossin un habitatge familiar.

Les empreses que presentin la documentació justificativa que tenen uns servei de gestió de residus tributaran com una unitat familiar

Esperem recaptar 503.682,60 €

L’agencia de residus de Catalunya es ha d’ingresar17.424 € per recollir i tractar adequadament la matèria orgànica ( dubto de totes maneres que aquesta quantitat es faci efectiva)

Així doncs el servei genera un dèficit per l’Ajuntament de 50.696,62 €

Per tal d’evitar-lo hagués calgut augmentar un 10% la taxa es a dir entre 1 i 1,5 € al mes per cada unitat contribuent.

El govern ha decidit, però, que treballarem per reduir la partida més gran la que genera una despesa del 65% la qual cosa pot  repercutir en una recollida del rebuig inferior a la que disposem: potser no cal recollir diàriament els dies d’hivern.

Si no ho aconseguim per raons bàsicament jurídiques (contractes en vigor)  el dèficit del servei haurà de ser absorbit de la caixa comuna municipal a través dels impostos directes (IBI, Impos tde vehicles i les transferències directes de l’estat)

Les ordenances fiscals

Tots els Ajuntaments del país han aprovat inicialment les ordenances fiscals: tributs que paguem  directament als Ajuntaments.

Segons la meva opinió i generalitzen, aquest impostos són el reflex d’un gran pacte social implícit: tots els ciutadans col·laborem econòmicament pel manteniment d’uns espais i uns serveis públics, de tots, que són comuns.

Cal dir que els Ajuntaments reben altres recursos: aportacions de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya i subvencions econòmiques  en especies (projectes, estudis, mobiliari urbà...) , en el nostre cas de la Diputació de Barcelona.

Hi ha tributs que paguem en funció del tipus d’habitatge (IBI) pel tipus de vehicle (Impost de vehicles de tracció mecànica). Altres són a canvi de rebre uns serveis essencials com la recollida de residus i el subministrament de l’aigua. Hi ha els preus públics que són tributs que paguem al fer ús d’un servei (Piscina, escola musica...) i finalment hi ha impostos que paguem si fem ús de l’espai de tots per benefici privat: guals, terrasses de bars o ocupació de carrers per fer obres....

Resumint.

• Tributs per rebre serveis
• Impostos directes en funció de l’habitatge i del vehicle
• Preus públics que paguem al fer ús del servei
• Tribut per fer ús d’un espai comú

Els ciutadans paguem i els càrrecs electes, els nostres representants han de decidir com es gasten  fent funcionar una estructura administrativa i tècnica preexistent .

Un altre cosa és si desprès de recaptar, cobrir les despesen estructurals, bàsiques i essencials queda algun cèntim per decidir quelcom. Això són figues d’un altre paner

PAES

El proper 8 de novembre Moià iniciarà els treballs per l’elaboració del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES).

Aquest estudi es fruit de l’adhesió que l’agost passat va fer l’Ajuntament al pacte d’alcaldes contra el canvi climàtic en el qual l’ajuntament en representació del poble de Moià agafa el compromís de reduir les emissions de CO2 en un 20% tot millorant l’eficiència energètica, instal·lant fonts d’energia renovable i reduint els consums energètics. Tot un repte.

http://diba.es/web/mediambient/Pactealc

Aquest estudi, que el fa una empresa especialitzada contractada i per Diputació de Barcelona, ens ha de permetre obtenir les dades suficients per determinar les prioritats en el cap de la millora energètica

Des del govern municipal hem determinat unes línies bàsiques:

1-     Reducció dels consums de gasoil (estalvi econòmic, reducció d’emissions de CO2, minimització consum de combustibles fòssils) mitjançant millores en els sistema de regulació i la substitució de calderes

2-     Augmentar l’eficiència en la il·luminació publica. El que hem fet fins ara, que és molt,  ha esta apagar llums i substituir làmpades de 150 W per altres de 75. Ara mateix però es pot anar més enllà però cal l’assistència jurídica, tècnica i econòmica d’entitats supramaunicipals com el consell Comarcal o la Diputació

3-     Estudiar seriosament la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques en teulades municipals: Amb el lloguer d’aquestes taulades a empreses energètiques que produeixin energia sostenible podrem per una banda treure rendiments econòmic d’un espai públic que no fem servir i per altre a portar el nostra granet de sorra en la disminució dels gasos d’efecte hivernacle

En aquest moments l’estalvi econòmic va més lligat que mai a l’estalvi energètic

Masses dies sense escriure

Fa dies que no escric malgrat tot feina en faig i molta.

A l’ajuntament. actualment no disposem d’un/a tècnic/a de Medi Ambient. Sort en tenim del a bona voluntat dels serveis administratius que em donen un cop de ma

Us faig cinc cèntims de les tasques que ehem anant fent

• Preparació de les ordenances fiscals: moltes reunions de reflexió, debat, a banda de l’estudi al detall dels costos i d eles possibles recaptacions amb els treballadors i tècnics municipals.

A nivell de medi ambient l’aigua i els residus han estat els temes que més hores he dedicat

• Treballs i estudis de la millora en l’organització municipal que la Diputació de Barcelona ens esta ajudant.

• Una llarga però molt interessant i positiva reunió amb els agents rurals per coordinar esforços en la defensa del medi natural

• La recerca de recursos econòmics i tècnics a nivell de diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Bages

• La millora de la gestió del sistema de sanejament: estem estudiant  adherir-nos a la mMancomunitat del Bages pel Sanejament (11 municipis)

• Treballs per aconseguir una important subvenció (una part del PUOSC) per la millora energètica dels edificis municipals (reducció del consum de gasoil)

Com podeu veure escric poc però crec que de feina en fem i finalment alguns resultats obtindrem