L’aigua: un servei essencial gens car

Moià va crear l’any 2006 una empresa municipal Servei d’aigües de Moià SA de capital integrament municipal que  realitza la gestió del cicle de l’aigua.

Un municipi pot gestionar de diverses formes el servi d’aigües : amb una servei municipal propi (fins l’any 2006 a Moià era així, a través d’una empresa municipal o de capital mixt o en concessió a una empresa privada).

El cot previst per l’any 2012 és de 545.376 €

En aquesta previsió s’inclou per exemple: analítiques, clor, manteniments de la xarxa, subministrament elèctric de les bombes que impulsen l’aigua als dipòsits i les que fan anar l’aigua d’un cantó a l’altre del municipi, el cànon que l’empresa abona a l’ajuntament en concepte de lloguer de la xarxa (86.000 €), personal.....

Les tarifes que es proposen per cobrir aquest augmenten en línies generals l’IPC estimat, un 3,3%

Quota fixa de servei	2011 (€/mes)	2012 (€/mes)	% d'increm	Diferencia	Preu per dia	Preu per any
Us domèstic habitatge aïllat	8,543 €	8,8249 €	3,3%	0,2819	0,2941	105,8988
Us domèstic habitatge	6,796 €	7,0203 €	3,3%	0,2243	0,2340	84,2436
Edificis amb un sol comptador	6,796 €	7,0203 €	3,3%	0,2243	0,2340	84,2436
Industrial	8,543 €	8,8249 €	3,3%	0,2819	0,2941	105,8988
Agropecuari	8,543 €	8,8249 €	3,3%	0,2819	0,2941	105,8988
				-
Tarifes de subministrament	€/m3	€/m3			Cost per litre
Fins 10 m3/abonat/mes	0,260 €	0,2686 €	3,3%	0,0086	0,0003
D'11 a 20	0,550 €	0,5682 €	3,3%	0,0182	0,0006
De 21 a 40	1,150 €	1,2000 €	4,3%	0,0500	0,0012
Excés de 40 m3	2,350 €	2,5000 €	6,4%	0,1500	0,0025
				-	-
Us industrial	0,730 €	0,7541 €	3,3%	0,0241	0,0008
Us agropecuari	0,620 €	0,6380 €	3,3%	0,0180	0,0006
Us comercial	0,630 €	0,6508 €	3,3%	0,0208	0,0007
				-
Drets de connexió	330,000 €	330,0000 €		-
Un metre cubic d'aigua comprada en una gran superficie en garrafes de 8 litres teun cost de 125 €
Un litre d'aigua en una gran superfici te un cost de 0,125 € (en garrafes de 8 litres )

Aquestes tarifes generaran un ingressos previstos de 562.411,70 €

La diferencia positiva de 17,035,70 € s’inverteix en millores

Cal recordar que l’empresa és públic mai no reparteix beneficis entre els accionistes que en aquest cas som els membres del ple

Neteja de la xarxa de clavegueram

En el rebut de l’aigua hi ha una partida 0’,062€/m3 servit que va destinat a la neteja del clavegueram. No el paguem els habitatges sense claveguera.

Aquest any s’espera recaptar 19,932,16 € en aquest concepte

5.500 € aniran destinats a neteja dels embornals i els altres 13.665,54 € a la neteja d ela 5xarxa i els manteniments preventius i actuacions de urgència

Capítol a part mereix la gestió de la depuradora

En el rebut trobareu una partida amb el nom de cànon de l’aigua que recapta l’empresa municipal i aquest l’abona a l’agència catalana de l’aigua (ACA)

Aquets diners retornen per pagar la gestió de la depuradora que en el 2011 estava pressupostat en uns 150.000 €

Cal dir que encara no hem rebut aquest diners i que les associacions de municipis esta negociant amb el govern de la generalitat per tal es faci efectiu d’alguna forma o un altre aqueta quantitat. Tampoc queda clar que pel any 2012 disposem dels ingressos previstos per la gestió d ela depuradora.

Des del govern creiem que la gestió que fa l’empresa municipal és d’adequada i disposem un subministrament d’aigua potable equiparable a qualsevol municipi complint amb les normatives vigents

El que pagarem per recollir i tractar 4000 Tn de residus a l’any

Els ciutadans paguem una taxa  per rebre el servei de recollida dels residu que generem i el seu transport i tractament adequat.

Es realment un tribut relativament poc just ja que no es te en compte la quantitat de residus que genera cada unitat familiar. Paguem en funció de criteris socials (famílies monoparentals, nombroses, amb problemes econòmics,....) però no en funció dels residus generats.

És extremadament difícil per no dir impossible, per a Moià, arribar al detall de fer pagar per la quantitat de quilos produïts per unitat familiar. Així doncs els que generem molt pocs residus no reciclables hem de pagar com si generéssim molts. Però, és el preu per disposar d’un servei eficaç, molt eficaç, de fer desaparèixer dels nostres carrers aproximadament 4000 Tn de residus.

Coneixem exemples d’arreu d’Europa on la recollida de residus funciona de forma personalitzada: amb codis de barres, amb adhesius personalitzats de tal manera que cada unitat familiar paga per allò que el camió de recollida s’emporta.

Ara mateix, a Moià,aquest fet ens sembla que no el podem plantejar

Els cost previst per l’any 2012 del servei és de

573.736,22 €

• El 65% és la recollida  del rebuig, la orgànica i al resta vegetals i el seu transport

• El 30,5% la recollida selectiva el transport i el seu tractament, el tractament de la orgànica, l’abocament del rebuig i el cànon per cada Tn que llencem de residus

• El 4,5% es la gestió administrativa, comptable, atenció publica, devolucions...

Dades

• Abocar una Tn de rebuig al dipòsit controlat ens genera una despesa de 50,80 €

• Tractar adequadament una  Tn. d’orgànica te un cost de  35 €

• Tota la recollida selectiva (vidre, paper, envasos) només ens costa 17.139 € tot l’any

• La deixalleria ens costa 51. 237, 68 €

Fixeu-se que si fóssim capaços de reciclar molt podríem rebaixar  el cost i per tant probablement rebaixar la taxa

Pagarem 82.470,86 € (IVA inclòs) de rebuig aquesta xifra la podríem reduir considerablement.

Davant d’aquest despesa el govern municipal ha decidit mantenir la taxa  amb petites modificacions estructurals

Així hi haurà 4 tipus de preus

• 160 € habitatge familiar “convencional”  (13,33 € mensuals)

• 120 € tarifa reduïda (famílies monoparentals, nombroses, habitatges amb una sola persona vivint, habitatges buits en espera de ser llogats..) (10 € mensuals)

• 80 € tarifa social amb informe dels i socials (5 € mensuals)

• 80 € casa de pagès i cases sense servei pròxim (5 € mensuals)

En el cas de botigues, superfícies comercials bars es mantenen els preu amb d’introducció de mesures correctores en el cas de despatxos o activitats mercantils amb una petita superfície que pagaran com si fossin un habitatge familiar.

Les empreses que presentin la documentació justificativa que tenen uns servei de gestió de residus tributaran com una unitat familiar

Esperem recaptar 503.682,60 €

L’agencia de residus de Catalunya es ha d’ingresar17.424 € per recollir i tractar adequadament la matèria orgànica ( dubto de totes maneres que aquesta quantitat es faci efectiva)

Així doncs el servei genera un dèficit per l’Ajuntament de 50.696,62 €

Per tal d’evitar-lo hagués calgut augmentar un 10% la taxa es a dir entre 1 i 1,5 € al mes per cada unitat contribuent.

El govern ha decidit, però, que treballarem per reduir la partida més gran la que genera una despesa del 65% la qual cosa pot  repercutir en una recollida del rebuig inferior a la que disposem: potser no cal recollir diàriament els dies d’hivern.

Si no ho aconseguim per raons bàsicament jurídiques (contractes en vigor)  el dèficit del servei haurà de ser absorbit de la caixa comuna municipal a través dels impostos directes (IBI, Impos tde vehicles i les transferències directes de l’estat)

Les ordenances fiscals

Tots els Ajuntaments del país han aprovat inicialment les ordenances fiscals: tributs que paguem  directament als Ajuntaments.

Segons la meva opinió i generalitzen, aquest impostos són el reflex d’un gran pacte social implícit: tots els ciutadans col·laborem econòmicament pel manteniment d’uns espais i uns serveis públics, de tots, que són comuns.

Cal dir que els Ajuntaments reben altres recursos: aportacions de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya i subvencions econòmiques  en especies (projectes, estudis, mobiliari urbà...) , en el nostre cas de la Diputació de Barcelona.

Hi ha tributs que paguem en funció del tipus d’habitatge (IBI) pel tipus de vehicle (Impost de vehicles de tracció mecànica). Altres són a canvi de rebre uns serveis essencials com la recollida de residus i el subministrament de l’aigua. Hi ha els preus públics que són tributs que paguem al fer ús d’un servei (Piscina, escola musica...) i finalment hi ha impostos que paguem si fem ús de l’espai de tots per benefici privat: guals, terrasses de bars o ocupació de carrers per fer obres....

Resumint.

• Tributs per rebre serveis
• Impostos directes en funció de l’habitatge i del vehicle
• Preus públics que paguem al fer ús del servei
• Tribut per fer ús d’un espai comú

Els ciutadans paguem i els càrrecs electes, els nostres representants han de decidir com es gasten  fent funcionar una estructura administrativa i tècnica preexistent .

Un altre cosa és si desprès de recaptar, cobrir les despesen estructurals, bàsiques i essencials queda algun cèntim per decidir quelcom. Això són figues d’un altre paner

PAES

El proper 8 de novembre Moià iniciarà els treballs per l’elaboració del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES).

Aquest estudi es fruit de l’adhesió que l’agost passat va fer l’Ajuntament al pacte d’alcaldes contra el canvi climàtic en el qual l’ajuntament en representació del poble de Moià agafa el compromís de reduir les emissions de CO2 en un 20% tot millorant l’eficiència energètica, instal·lant fonts d’energia renovable i reduint els consums energètics. Tot un repte.

http://diba.es/web/mediambient/Pactealc

Aquest estudi, que el fa una empresa especialitzada contractada i per Diputació de Barcelona, ens ha de permetre obtenir les dades suficients per determinar les prioritats en el cap de la millora energètica

Des del govern municipal hem determinat unes línies bàsiques:

1-     Reducció dels consums de gasoil (estalvi econòmic, reducció d’emissions de CO2, minimització consum de combustibles fòssils) mitjançant millores en els sistema de regulació i la substitució de calderes

2-     Augmentar l’eficiència en la il·luminació publica. El que hem fet fins ara, que és molt,  ha esta apagar llums i substituir làmpades de 150 W per altres de 75. Ara mateix però es pot anar més enllà però cal l’assistència jurídica, tècnica i econòmica d’entitats supramaunicipals com el consell Comarcal o la Diputació

3-     Estudiar seriosament la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques en teulades municipals: Amb el lloguer d’aquestes taulades a empreses energètiques que produeixin energia sostenible podrem per una banda treure rendiments econòmic d’un espai públic que no fem servir i per altre a portar el nostra granet de sorra en la disminució dels gasos d’efecte hivernacle

En aquest moments l’estalvi econòmic va més lligat que mai a l’estalvi energètic

Masses dies sense escriure

Fa dies que no escric malgrat tot feina en faig i molta.

A l’ajuntament. actualment no disposem d’un/a tècnic/a de Medi Ambient. Sort en tenim del a bona voluntat dels serveis administratius que em donen un cop de ma

Us faig cinc cèntims de les tasques que ehem anant fent

• Preparació de les ordenances fiscals: moltes reunions de reflexió, debat, a banda de l’estudi al detall dels costos i d eles possibles recaptacions amb els treballadors i tècnics municipals.

A nivell de medi ambient l’aigua i els residus han estat els temes que més hores he dedicat

• Treballs i estudis de la millora en l’organització municipal que la Diputació de Barcelona ens esta ajudant.

• Una llarga però molt interessant i positiva reunió amb els agents rurals per coordinar esforços en la defensa del medi natural

• La recerca de recursos econòmics i tècnics a nivell de diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Bages

• La millora de la gestió del sistema de sanejament: estem estudiant  adherir-nos a la mMancomunitat del Bages pel Sanejament (11 municipis)

• Treballs per aconseguir una important subvenció (una part del PUOSC) per la millora energètica dels edificis municipals (reducció del consum de gasoil)

Com podeu veure escric poc però crec que de feina en fem i finalment alguns resultats obtindrem

La despesa dels nostres residus: en surt a compte reciclar

Dades del 2010

Recollida, transport del rebuig, l’orgànica, trastos vells i restes de jardineria. 350.094 €

Tractar el rebuig , l’orgànica , la recollida selectiva i la gestió de la deixalleria 149.943 €

Total : 500.037.48 €

Dades del 2011

·        Abocar el rebuig dins del dipòsit controlat de Manresa te un cost de 47,67 € /Tn

            En el mes d’agost la depesa ha estat de 7.321,16 €

·        Tractar la matèria orgànica a Manresa te un cost de 30 €/Tn

            En el mes d’agost la despesa ha estat 973,20 €

·        La recollida selectiva ens costa mensualment 442,76 €

·        La gestió de la deixalleria  es de 4.080,69 €/mes

·        Transport del rebuig, orgànica, mobles i trastos vells i les restes de jardineria genera una despesa mensual de 30.233,6 €

Així doncs com menys rebuig generem , com menys escombraries vagin a l’abocador menys tindrem de pagar i ens podríem platejar rebaixar la taxa d’escombraries.

L’any 2010 es van recaptar 509.730,35 € (just per pagar les depeses de gestió de residus més les gestions administratives)

A dia d’avui tenim un deute pendent de 140.775,87 € que ens generen uns interessos de demora de 967.83 € mensuals

147.000 €

Aquest es el cost del gas-oil des de l’any 2009 fins a dia d’avui dels edificis municipals


No ho podem permetre i per això a estem treballant des de diferents regidories de l’ajuntament.

Hi ha dues vies de treball

1- Regulació més intel·ligent de temperatures amb sondes, termòstats i centraletes

2- Canvi de les calderes: substitució de les tradicionals  de gas-oil per unes de biomassa automatitzades. El combustible d’aquestes calderes provenen dels boscos i en el nostre cas de les forests del moianes.

Hi ha dues raons de pes per esforçar-nos

1- Econòmica. Es imprescindible reduir les despeses

2- Ambiental: reducció emissions de CO2 i aprofitament dels recursos naturals que tenim a la vora que ara mateix no s’utilitzen.

Estem elaborant memòries i pressupostos per tal que la Generalitat ens adjudiquin unes subvencions.

No sabem si serà possible una actuació global o de mica en mica farem els canvis necessaris...... .però tot es començar i nosaltres ja hem iniciat aquest nou camí